Crear màgia també és crear records ✨

Hi ha moments de la infància que duren amb prou feines uns minuts i, tanmateix, romanen en la nostra memòria durant anys. La nit en què deixem el xumet perquè se l'endugués una fada. L'emoció de preparar alguna cosa per als Reis Mags. Aquella primera dent que deixem sota el coixí esperant descobrir què hauria passat al matí.

Quan som petits, la màgia és a tot arreu i moltes vegades som els adults els qui tenim la sort d'ajudar a crear-la.

Els petits rituals fan grans els moments 🌱

Un ritual familiar no necessita ser complicat. Pot ser una carta, una petita porta que apareix durant la nit, unes petjades diminutes, una clau especial o unes paraules que repetim cada any. El més important no és quant preparem, sinó la història que construïm al voltant d'aquell moment.

Els rituals ajuden a anticipar el que passarà, donen significat a determinats canvis i converteixen situacions quotidianes en experiències especials. I, sobretot, ens permeten parar. Perquè la infància passa molt ràpid i hi ha etapes que mereixen ser celebrades.

Quan la màgia acompanya un canvi 🧚

Alguns moments especials arriben acompanyats també de grans canvis. Deixar el xumet, per exemple, pot ser un pas important per a un nen. Podem viure-ho simplement com una cosa que ha de desaparèixer… o podem crear una petita història al voltant d'aquest comiat. Preparar junts el xumet, deixar-lo per a la Fada dels Xumets, trobar un petit senyal que ha passat per casa i celebrar que comença una nova etapa. La màgia no elimina les emocions que puguin aparèixer. Però pot ajudar-nos a acompanyar el canvi des d'un lloc més amable, comprensible i especial per a ells.

La nit en què va aparèixer el Ratolí Pérez 🐭

Hi ha poques coses tan emocionants com despertar-se, mirar sota el coixí i descobrir que la dent ja no hi és. Però moltes vegades el que roman en el record no és solament allò que va deixar el Ratolí Pérez, és tot el que va succeir al voltant. Preparar la dent, trobar unes petites petjades, descobrir una porta diminuta, guardar una carta i imaginar per on deu haver entrat. Són aquests petits detalls els que transformen una tradició en una història pròpia de cada família.

La màgia d'esperar junts 👑

També hi ha rituals que comencen molt abans del moment esperat. Preparar l'arribada dels Reis Mags, buscar on deixar una clau perquè puguin entrar, col·locar una mica de menjar o imaginar què estarà passant mentre tothom dorm. L'espera forma part de l'experiència i quan els nens participen en els preparatius, la il·lusió comença molt abans d'obrir un regal. Perquè a vegades el més bonic no és el que troben en despertar-se, sinó tot el que hem viscut junts abans d'anar a dormir.

No cal que tot sigui perfecte 💫

Quan pensem a crear records especials podem caure fàcilment a voler preparar una escena perfecta, però els nens no necessiten perfecció. Probablement no recordaran si tot combinava, si la fotografia va quedar bonica o si vam aconseguir preparar exactament el que havíem imaginat. Recordaran l'emoció, la sorpresa, la nostra cara mentre descobrim junts aquelles petites petjades, la història que els expliquem i la sensació que aquella nit havia passat alguna cosa extraordinària.

Una capseta on comença una història 🤍

D'aquesta manera neixen els Kits Màgics Naliblu. Petits universos creats per acompanyar alguns d'aquells moments que només ocorren durant uns pocs anys: el comiat del xumet, l'arribada del Ratolí Pérez, la nit de Reis i altres petites grans etapes de la infància. Dins de cada kit, cada element té una intenció: ajudar les famílies a construir el seu propi ritual i fer partícips els nens de la història. No busquem crear una experiència perfecta, busquem oferir les petites peces perquè cada família pugui fer-la seva.

Perquè algun dia deixaran de creure… ✨

Arribarà un moment en què ja no busquin petjades diminutes per terra, en què una dent sigui simplement una dent, en què ja no necessitem amagar una clau especial abans d'anar-nos-en a dormir. Però potser llavors obrirem una caixa, trobarem aquella petita moneda, una carta o un d'aquells records i tornarem per un instant a aquelles nits. Als seus ulls oberts de sorpresa, als nervis abans d'adormir-se, a aquell: «Mare, pare, ha vingut!» I entendrem que tota aquella màgia mai va estar realment en la fada, en el ratolí o en els Reis. Estava en el record que estàvem creant junts. 🤍